Camerun

Hola!!!

Aquesta darrera entrada del blog ja l’escric des de la comoditat que representa viure a Mallorca amb carrers asfaltats, cotxes que respecten les normes viàries, aigua corrent calenta... en fi, vist des d’aquí “lo normal” però que he sabut apreciar ben molt al meu retorn. Vull tancar aquesta segona etapa del blog compartint les fotos finals de l’escola, a falta de pintar i fer una bona neteja (està plena d’enderrocs i restes d’obra) però a punt per rebre els nins després de les vacances de Nadal!

Aquests darrers dies a Ndjoré han estat molt emocionants i intensos a contrarellotge per acabar d’enllestir els darrers detalls, per part meva preparant la tornada...

Vaig estar per darrer pic a Yaoundé a visitar la novíssima ESSACA (École Superieure Speciale d’Architecture du Cameroun) que vaig conèixer per casualitat veien una publicitat per la carretera que deia sortim la primera promoció d’arquitectes de Camerun i per tant té menys de 5 anys. Té unes instal·lacions súper modernes (molt millor que l’ETSAB!!) i vaig poder xerrar una estona amb el director que me va dir que si ho haguéssim sabut amb temps li hauria encantat venir a veure l’obra amb els alumnes. Toma! I a mi que m’hauria encantat! Però en fi, queda el contacte per la propera vegada.

La nit abans de partir, vàrem fer una festeta por todo lo alto on vàrem matar cinc pollastres i tot que va venir a cuinar el germà d’en Boris, el nostre mestre d’obra, que per lo vist ha fet feina de pinxe a s’hotel Le Meridien, es més luxós de Douala i afirmava que mos faria es mateix pollastre que menja el president de la República! No ho sé si en Paul Biya menja un pollastre tan bo, però ho va ser molt de bo! Torrat amb caliu i amb mil espècies i coses que li va posar. Acompanyat, com no podia ser d’una altra manera, d’un bon bâton de manyoc i una bona cervesa 33. I l’en demà va començar es periple que m’hauria de tornar a Mallorca i que va durar 38 hores!!! Cotxe compartit Ndjoré- Obala, bus Obala- Yaoundé, taxi entre dues estacions d’autobusos diferents de Yaoundé, bus Yde- Douala, unes quantes hores a Douala, amb una calor i una xafogor important, i a les 00:20 taxi a l’aeroport. Allà, gimkama d’inspecció d’equiptages, de passaports,... per embarcar a les 3:30 fins a Casablanca, 4 hores d’espera, 2n avió a Barcelona i 3r a Mallorca on hi vaig arribar a les 23 de l’en demà d’haver partit!!

En fi, molt gran el Camerun, la seva gent i tot lo que he fet aquests mesos! Gràcies a tots per compartir l’aventura, ha estat molt emocionant. Esper anant-nos veien i explicar-vos-ho de viva veu. Una abraçada ben forta!!

Bon dia!

Waw! Quin viatge tan xulo que he fet aquest darrer cap de setmana a Camerun! Si bé l’altre gran viatge que he fet aquí al país va ser de natura, aquest ha estat eminentment cultural. He estat amb en Felix a l’oest, una zona ben poblada, bastant desenvolupada i occidentalitzada però que estima les seves tradicions, no hi renuncia i ho fa compatible amb aquest cert progrés que normalment és el culpable de l’alienació de les cultures. És l’anomenada societat bamileké, organitzada amb chefferies tradicionals comandades per un rei (així l’anomenen) des del segle XIII. Aquest rei està envoltat de cortesans, de societats secretes i de un munt de rituals i protocols a seguir bastant impactant que he intentat comprendre una mica, escoltant bé les explicacions dels guies però que és bastant complexa! La chefferie o palau més impressionant és la de Bandjoun. Un edifici integrament construït amb bambú, fang i coberta de palla, de 23 metres d’alçada i suportat per 60 columnes de fusta tallada amb motius diversos. I a darrere aquests palaus sempre un bosc sagrat, on s’han de complir una sèrie de rituals bastant místics. L’altra chefferie que hem visitat és la de Bafoussam, menys impressionant perquè ja no conserva la teulada en palla. Va ser substituïda per una altra en xapa, que aquí els hi agrada molt, per evitar el risc d’incendis. (efectivament, després d’haver-se pegat foc) El que si que tenia molt interessant, una col·lecció d’objectes sagrats i d’art antic.

A les rodalies de la mateixa Bafoussam, capital de la regió de l’oest, les cascades de Metche, impressionants! Són també un indret bastant místic, fins i tot animista, en aquesta societat tan arrelada a les seves tradicions. Estava tot el camí fins arribar-hi ple d’oli, sal i altres espècies. Resulta que són ofrenes que el poble fa als esperits de l’aigua.

L’altre espai natural que hem visitat ben interessant ha estat el llac cràter de Baleng. Som en una zona volcànica i un d’aquests cràters apagats se va inundar i ara és un llac preciós.

I l’altre localitat que hem visitat és Foumban, ciutat ancestral i gran centre de producció d’artesania, regida pels crits del minaret que convoquen a l’oració 5 vegades al dia. La carretera per arribar-hi ens va canviar del País Bamileké al país Bamun, d’una majoria cristiana a una musulmana (en ambdós casos mesclat amb tots aquests rituals més aviat pagans que vos comentava) i a un paisatge molt muntanyós i àrid, molt xocant, sobretot per en Felix, acostumat a la seva regió centre selvàtica.

Foumban també té un d’aquestes figures reials que allà anomenen sultà. El seu palau actual es va construir el 1917 amb totxo cuit i també a dins ens varen ensenyar una súper-col·lecció d’objectes sagrats i rituals molt antigues per caure de cul! A davant, el gran mercat, una explosió de colors i olors que s’expandeix fins la gran mesquita, sense gaire interès arquitectònic, moderna, de formigó, imitant una mesquita antiga, però on l’interès rau en que també els infidels hi podem entrar i fins i tot pujar al minaret a contemplar una vista privilegiada de la ciutat i els entorns. Va ser una experiència ben interessant poder veure una mesquita per dins (evidentment sense sabates). Jo no hi havia entrat mai abans (la de Còrdova no s’hi val).

I en el mateix espai, la casa del tambor sagrat, feta de bambú i palla, sota l’ombra del gran arbre sagrat (aquí tot és sagrat!!) és un tambor gegantí del segle XVII que feien sonar per anunciar coses i encara ara ho fan.

En definitiva, un viatge fascinant, de contrastos de paisatges, cultures, religions, gastronomia... en 400 km de diferència! L’hem sabut aprofitar bé abans de tornar a Ndjoré on acabarem els darrers detalls de l’escola. I ja només me queden 3dies aquí!

Bé, mos veim d’aquí poquíssim!! Una abraçada ben forta!