"Porque esto es Africá..."

Estimats tots,

 6 de desembre, 9:55 del matí a l’entrada de Yaoundé on el rellotge-termòmetre marca 34 º. Bon Nadal amb calçons curts! Recordant els versos de la gran poetessa Shakira, “porque esto es Africá”.

Des de dia 15 de novembre que no ha plogut ni un dia més. Som ja en plena estació seca que durarà fins el febrer. Aquí no entenen estiu o hivern sinó pluges o sequera. Carreteres fangoses o polsoses. En tornar a Mallorca tendré un jet lag climàtic ja que m’haurà faltat la transició entre dia 3 d’agost que vaig partir i el fred de l’hivern que ja arriba. Hauré de demanar la meva família que me vengui a recollir a l’aeroport amb un abric, ja que aquí només tenc roba lleugera!

Avui tenia previst haver arribat a Mallorca però las cosas de palacio van despacio i sempre passa que quan penses que ja estàs acabant una cosa, encara et queda molta feina. O moltes feinetes i no arribes a acabar. Vaig estar valorant-ho i vaig pensar que després de 4 mesos, no venia de 15 dies i que valia la pena canviar aquests bitllets d’avió i fer com el torró que vuelve a casa por Navidad (ja improrrogable). La dona que atén allà, a l’oficina de Royal Air Marroc ja me coneix i me diu que quan baixi a Yaoundé passi a saludar. Jo li dic que ja no serà per canviar més bitllets ( ja hi havíem anat quan hi havia les al·lotes per aquí perquè també elles varen tornar més tard del que tenien previst) però que puc aprofitar ja que està devora una gelateria que sempre vaig quan som per la capital (es el caprici yaoundenc que sempre me concedeixc)

Així idò, tenc dues setmanes més de marge per acabar tots aquests detalls. Fins on puguem. L’imprescindible ja ho tenim gairebé acabat. En tornar de les vacances de Nadal, els nins de 1r i 2n de primària se desdoblaran i tendran dues noves classes!

El que ja hem fet és la pavimentació de les dues classes. A prova de nins pegant bots. Trobar el mallat de ferro, una graella de 20 x 30 cm, que ve enrotllada i només s’ha d’estirar com si fos una estora, va suposar una gimkana d’un dia a Yaoundé de ferreteria en ferreteria. Això ens ha estalviat la gran matada de posar els ferros un a un i haver-los de fermar nus a nus.

Per damunt, tones i tones de ciment, grava i arena. I ben allisadet. I com sempre, el gran problema de l’aigua. El pou més proper està a uns 300 metres i per fer tant de ciment se’n necessita molta. Així que a fer viatges amb bidons de 20 litres i carretilla amunt i avall! I és que tota aquesta obra ha estat feta únicament amb màquines de sang. Beneïdes formigoneres, grifons d’on hi brolla l’aigua, serres elèctriques i excavadores (per cavar la fonamentació que també l’hem feta amb pic i pala).

Me queden idò dues setmanes, que cal viure intensament, fer molta feina i acabar al màxim fins el mateix dia d’agafar l’avió. Ens queda la pavimentació del pati cobert entre les aules, fer el revestiment de 4 pilars, polir la superfície dels banquets, posar la peça d’angle dels dos extrems de la teulada, acabar la rigola perimetral (de recollida de l’aigua de pluja), revestir tots els finestrons i emblanquinar amb la calç. Jo crec que podem fer molt, però ja conec com són els tempos aquí i de vegades calendaritzar massa pot arribar a ser fins i tot frustrant.

Però no tot és feina i aquest diumenge hem aprofitat per anar a la reserva natural de Mfou, a prop de Yaoundé, on hi viuen els goril·les. Ha estat molt emocionant. És un projecte de reinserció d’aquests animals al seu hàbitat natural. Allà viuen en semi-llibertat i tot i que els visites a través d’una reixa, tenen una gran extensió de selva per moure’s. Ha estat espectacular perquè els hem pogut veure de molt a prop. Hem vist de tot, grans i petits, des de goril·les, ximpanzés, monees... i tot a peu pel mig d’una selva ben espessa. M’ha impressionat molt, i tan a prop del caos de Yaoundé!

En fi, ens veurem d’aquí ben poc, una abraçada ben forta a tothom!!!