En moto-taxi pel Camerun!

Bon dia!

Tenim un pen-drive d’aquest que te pots connectar a internet però a Ndjoré només funciona si pujam a dalt d’un turonet que hi ha i per enviar un e-mail vàrem torbar una hora de rellotge! Així que hem decidit que cada dilluns dematí anirem a Mbandjock, sa ciutat gran de referència d’Ndjoré. Aquí es pen funciona bastant bé. Dilluns passat hi vàrem anar per primer pic i tot i haver-hi només 17 km va ser tota una aventura. No vaig poder escriure gaire perquè ens connectam enmig des carrer i només tenim temps mentre dura sa bateria. Avui ja ho duc preparat de ca nostra. Així, cada dilluns vos podré anar contant cosetes. Idò com vos cont, arribar a Mbandjock és molt emocionant. Per venir ho feim amb cotxe de línia que l’agafam a sa carretera principal (hem de caminar 3 km des d’Njoré). Per tornar, que anàvem carregats, vàrem negociar amb una moto-taxi un preu de 2000 francs camerunesos (3 euros). Dalt de sa moto mos hi vàrem enfilar es conductor, en Fèlix (que és el fill gran de la casa que ens acompanya per tot), na Judith i jo que duia s’ordinador a s’esquena i un pollastre (viu) agafat per ses ales que ens havien comanat. Tot això, a tota velocitat, per una carretera sense asfaltar i plena de clots (i evidentment sense casc).

Un pic vàrem arribar, m’era difícil transmetre a en Fèlix, s’emoció que m’havia produït anar quatre en moto (i un pollastre). Per ell era el més normal del món, és més diu que les moto-taxis poden arribar a dur fins a 5 persones!!

I ara vos contaré un poc el dia a dia dins sa rutina que ja hem anat adquirint: Cada dia a les 3 del matí sentim cantar el gall. Evidentment, me torn a dormir fins a les 5 que me desperta s’escàndol que fa tota sa família que s’aixeca. (com que són mil). Me torn a dormir i a les 6 sona definitivament es despertador. Una de ses dues mares que tenim ja ha posat una olla amb aigua a encalentir. N’ompl un poal i me vaig a dutxar. Pes camí es fàcil trobar un porc que encalça una gallina i que alhora és encalçat per una cabra (molt divertit!) Després berenam un cafè amb llet amb pa i confitura (molt normal) i una truita de trampó (és vera, una truita de tomàtiga, ceba i prebe) i després començam a fer feina. Sa nostra feina consisteix en fer un aixecament urbanístic des poble. Fer es plànol. Es dematí passam a s’ordinador tota sa informació que hem recopilat s’horabaixa anterior i anam a prendre mesures de carrers. Feines que no requereixin parlar amb ningú des poble perquè està desert. Tothom és “au champ ” (com sa marca blanca d’Alcampo) Això fins a s’hora de dinar. Què és a la 1 i tenim una ganada. Per menjar hi ha pollastre (que corr a lloure pels voltants de ca nostra) o peix aguiat amb salses diferents depèn del dia. Una que m’agrada molt és sa de cacauet. De vegades menjam també un advocat com d’entrant i s’acompanyament va variant: plàtan fregit, arròs, manyoc (una arrel blanca que la fan a trossos i l’envolten amb una fulla i això és com el seu pa), patates o patat (que no són patates ja que ells els hi diuen “pommes de terre”, és com una patata però dolça) i omnipresent una salsa que pica moltíssim, i que se’n posen per tot. Jo només un poc. De postres va variant, papaia, pinya o plàtan (tot acabat de collir), mangos no perquè no és l’època. Sa veritat és que jo disfrut amb es menjar.

Després descansam una hora i a les 3 començam sa feina un altre pic. Ara anam casa a casa. Arribam amb un “maman gogé”(bona tarda en etó, que és sa llengua materna que parla tothom). Els hi fa molta gràcia que parlem amb etó. Hi ha molta gent, la que no ha anat a escola que no parla ni entén es francès. En aquests casos, en Fèlix mos fa d’ intèrpret. Explicam qui som i llavors els hi demanam quanta gent hi viu, per fer es cens (sovint un número superior a 10). Que hi sembren a devora sa casa, quins animals tenen, a quina font van a cercar s’aigua, quant de km han de caminar per arribar al camp on fan feina (de mitjana uns 10 km, de manera que s’estan cada dia 2 hores per anar i 2 per tornar. Qui té més sort, té una moto, però la majoria a peu). Després mesuram la casa i feim fotos. Alguns mos conviden a menjar cacauets i s’altre dia mos varen regalar tres ous! (que vaig dur la resta d’horabaixa a sa butxaca de sa camisa)  De moment n’hem analitzat 110. (jo crec que n’hi ha unes 200). I amb aquesta informació, es dematí següent feim una fitxa de cada casa i anam fent a poc a poc es plànol on també hi deim de quin material són ses cases (la majoria de blocs de terra i sa coberta pot ser sa tradicional de fulles d’una palmera que li diuen ràfia o ses modernes xapes que van proliferant bastant) De vegades és “súper-xungo”, perquè no són carrers sinó que són camins sinuosos i ses cases estan bastant disperses. És una feina un poc difícil d’explicar perquè és un poc abstracta. Ens durà un mes de feina tenim calculat. La segona part (arreglar sa carretera i fer una latrina ecològica, que ja vos contaré més endavant) és més tangible, un dia veuran un forat, l’en demà una latrina. És plànol no és així. Però trob que és una bona cosa, més quan aquest projecte tendrà continuïtat. Aquest plànol el durem a Barcelona i a sa universitat tendrem un anàlisi de tot es poble (gràfic i fotogràfic) i damunt això podrem pensar més projectes. I s’estiu que ve vendran altres estudiants que continuaran sa feina. En fi, s’urbanisme no és fàcil.

Quant se fa fosc (a les 7 és fosca negra) acabam sa feina i tornam cap a ca nostra. A les 8 sopam mirant sèries sud-americanes que també fan a Televisió Espanyola però que allà només miren ses padrines (Frijolito, Passión de Gabilanes...). Aquí, tothom hi està enganxadíssim! Això, si no plou, que llavors sol partir s’electricitat. I llavors sopam amb un llum d’oli, molt més romàntic. A les 10 mos ficam dins es llit.

I bé, això és un dia normal. Vos podria contar moltíssimes més coses però tampoc vos vull cansar. Ja vos explicaré un altre dia.  Una abraçada ben forta!!

Comentari de les fotos:

1a: blocs de terra acabats de fer i que s’eixuguen.

2a : Amb alguns dels nostres germanets (no tots)

3a: El bar d’Njoré, punt de trobada de tothom.

4a: Com és una carretera camerunesa. Aquí esperàvem el cotxe de línia per anar a Mbandjock.

5a: El transport públic camerunès.

6a: Passejam per Mbandjock, com farem cada dilluns per cercar la bona cobertura.

7a: Un dels carrers comercials d’Mbandjock.

8a: L’institut d’en Fèlix (a Mbandjock ja que a Ndjoré només hi ha escola primària)

9a: Al pati de l’escola amb un pollastre que acabam de comprar i que serà el dinar de l’en demà.

10a: Una de les 110 cases que duim analitzades. Aquesta és de les tradicionals, de blocs de terra i coberta de ràfia.

11a: En plena feina, agafant les mides d’aquesta casa.

12a: Una de les fonts d’Ndjoré on hem d’anar a cercar l’aigua.

13: Una de les nostres dues mares (na Rosalie) fent baton de manyoc, aquella arrel que vos cont que és com el seu pa. La trituren bé i l’enrotllen amb aquestes fulles, després fermat amb una corda i bullit. A totes ses cases en fan molts per autoconsum i per vendre.