M'encanta veure't fent de manobre (en Lluís s'emociona quan te veu, ja saps que seria la seva il·lusió ser al Camerun amb tu posant totxos, fent de fuster o el que fes falta...). Sobretot, però, m'encanta veure com la teva obra, que amb tantes ganes, il·lusió, esforç i dedicació has concebit, pensat, repensat, projectat i planificat, va prenent forma i va fent-se realitat. És súper emocionant, de veres! Per tant, ja no només és un projecte, ha deixat de ser un "mer" PFC a ser (quasi) una escola real, de bon deveres. I això estàs a punt d'aconseguir-ho uns pocs mesos després de deixar l'ETSAB. I, sobretot, no només veus l'obra créixer, supòs que amb orgull, sinó que també la fas créixer tu mateix, amb les teves mans, cosa que encara deu ser més guapo, perquè és un pas més en la implicació...
Bé, nin, ja he escrit massa. Només te volia donar l'enhorabona, i dir-te que ara mateix me tens, literalment, emocionada, per veure materialitzar-se aquesta escola i tot el que això suposa. Enhorabona, seguiu així i recorda que "un llapis mai no dibuixa sense una mà" i que "tota pedra fa paret".
Bon vespre, Lluís! Es veu que heu fet pocs "cigarros", perquè la paret creix a marxes forçades!!! Les aules, amb els al·lots dedins, es veuen més complides que quan estan buides. La multi-funcionalitat dels pedrissos és fantàstica!!! Les finestres amb gelosia són molt decoratives i funcionals. El "kit" de manobra, picapedrer, mestre, encarregat, aparellador i arquitecte, és molt complet. Les classes creixen i creixen... Prest tindran la coberta!!! Gaudiu el moment amb l'alegria de la tasca ben feta i la il·lusió de veure acomplides les vostres expectatives. Besades per a tots. Endavant!!! A reveure. Teresa
E-MOOO-CIO-NAAANNT!!! Super emocionant, això de veure créixer un somni... perquè tot projecte és un somni, una il·lusió! I aquesta es una il·lusió de terra, de fang, de fusta... és a dir: més real impossible!!! I a més, t'he de dir que la trob MOOLT guapa! Estàm molt avesats (noltros, per aquestes latituts nostres), a veure escoles diferentes, fetes de totxos industrials, amb rajoles industrials, amb acabats industrials... i sumament IMPERSONALS! Aquesta teva, és una escola artesana, feta per a un poble molt concret, totalment "personalitzada"... i trob que això es molt romàntic!!! I m'encanta, però m'encanta també des de es punt de vista estètic! La trob guapíssima! No sé si s'escola ha d'anar refererida o no, però jo trob que és guapa aixi, amb aquest acabat rugós, rùsteg... de terra vermellosa! es color i es tacte des material més bàsic... I per cert, a mi també em resulta super tendre, veure tots els infants asseguts als banquets, amb aquesta formalitat i aquesta careta de no haver romput un plat en sa seva vida... Són molt graciosos! I demostren que els espais en ziga-zaga, tenen una rao de ser! de moment, seure... en estar acabades ses aules, potser suportar estanteries o simplement organitzar sa classe en recons per a activitats diferentes... Resum: Envia més fotos que disfrutam de veure créixer s'escola, i de veure com la feis créixer!!!! També fa molta il·lusió veure't fer tot el que fa falta... però crec que tots els que te coneixem, sabem ben cert que no et fas enrera quan s'han de fer coses com posar totxos, serrar fustes i coses per l'estil! Molt d'ànim, moltes besades i que vagi molt be, aquesta escola i tot el demés!!!!
Trob que si mateix vos ret i s'escola agafa forma... Ànims! D'altra banda, no vares contar que tal s'experiència de menjar-vos sa serpota aquella, era gustosa?? Ah, per cert, he pensat molt en tu escrivint aquest post sobre "es correu" i no he pogut evitar posar-te es link per si qualque dia tens una estona lliure (i internet...) http://histeriesdunestudiant.blogspot.com.es/2015/09/lodissea-en-bus.html
Hola Lluiset.todo lo que haceis me parece muy emocionante y quiero que sepas que estoy muy muy orgullosa de ti. Como ya sabes las mamas de los Intrepidos de Camerun estamos en contacto y todas estan muy tranquilas porque tü estas ahi. Las fotos son estupendas y muy muy emotivas las de los niños ocupando el espacio de la escuela dentro ya de sus paredes Un besico muy muy grande
Qué responsabilidad, Lluis, con tantas mamás de chicas!! Así que ojito!! Jajaja es broma. Me encantan las fotos. Parece q todo marcha a buen ritmo. Un gran abrazo para todos!!
Hola Lluís! Que guais ses fotos, quina feinada. Ses parets ja són molt més altes que ses de ses navetes de Closos. Quan arribeu a ses teulades com ho fareu?
Nin,
ResponEliminaM'encanta veure't fent de manobre (en Lluís s'emociona quan te veu, ja saps que seria la seva il·lusió ser al Camerun amb tu posant totxos, fent de fuster o el que fes falta...). Sobretot, però, m'encanta veure com la teva obra, que amb tantes ganes, il·lusió, esforç i dedicació has concebit, pensat, repensat, projectat i planificat, va prenent forma i va fent-se realitat. És súper emocionant, de veres! Per tant, ja no només és un projecte, ha deixat de ser un "mer" PFC a ser (quasi) una escola real, de bon deveres. I això estàs a punt d'aconseguir-ho uns pocs mesos després de deixar l'ETSAB. I, sobretot, no només veus l'obra créixer, supòs que amb orgull, sinó que també la fas créixer tu mateix, amb les teves mans, cosa que encara deu ser més guapo, perquè és un pas més en la implicació...
Bé, nin, ja he escrit massa. Només te volia donar l'enhorabona, i dir-te que ara mateix me tens, literalment, emocionada, per veure materialitzar-se aquesta escola i tot el que això suposa.
Enhorabona, seguiu així i recorda que "un llapis mai no dibuixa sense una mà" i que "tota pedra fa paret".
Una aferrada ben ben forta,
Maria
Bon vespre, Lluís!
ResponEliminaEs veu que heu fet pocs "cigarros", perquè la paret creix a marxes forçades!!!
Les aules, amb els al·lots dedins, es veuen més complides que quan estan buides. La multi-funcionalitat dels pedrissos és fantàstica!!! Les finestres amb gelosia són molt decoratives i funcionals. El "kit" de manobra, picapedrer, mestre, encarregat, aparellador i arquitecte, és molt complet. Les classes creixen i creixen... Prest tindran la coberta!!!
Gaudiu el moment amb l'alegria de la tasca ben feta i la il·lusió de veure acomplides les vostres expectatives.
Besades per a tots.
Endavant!!!
A reveure.
Teresa
Uau, Lluís, això avança!! Què n'opinen els infants? Els agrada com queda la seva futura escola?
ResponEliminaE-MOOO-CIO-NAAANNT!!!
ResponEliminaSuper emocionant, això de veure créixer un somni... perquè tot projecte és un somni, una il·lusió! I aquesta es una il·lusió de terra, de fang, de fusta... és a dir: més real impossible!!! I a més, t'he de dir que la trob MOOLT guapa! Estàm molt avesats (noltros, per aquestes latituts nostres), a veure escoles diferentes, fetes de totxos industrials, amb rajoles industrials, amb acabats industrials... i sumament IMPERSONALS! Aquesta teva, és una escola artesana, feta per a un poble molt concret, totalment "personalitzada"... i trob que això es molt romàntic!!! I m'encanta, però m'encanta també des de es punt de vista estètic! La trob guapíssima! No sé si s'escola ha d'anar refererida o no, però jo trob que és guapa aixi, amb aquest acabat rugós, rùsteg... de terra vermellosa! es color i es tacte des material més bàsic... I per cert, a mi també em resulta super tendre, veure tots els infants asseguts als banquets, amb aquesta formalitat i aquesta careta de no haver romput un plat en sa seva vida... Són molt graciosos! I demostren que els espais en ziga-zaga, tenen una rao de ser! de moment, seure... en estar acabades ses aules, potser suportar estanteries o simplement organitzar sa classe en recons per a activitats diferentes...
Resum: Envia més fotos que disfrutam de veure créixer s'escola, i de veure com la feis créixer!!!! També fa molta il·lusió veure't fer tot el que fa falta... però crec que tots els que te coneixem, sabem ben cert que no et fas enrera quan s'han de fer coses com posar totxos, serrar fustes i coses per l'estil!
Molt d'ànim, moltes besades i que vagi molt be, aquesta escola i tot el demés!!!!
Bones Lluis!
ResponEliminaTrob que si mateix vos ret i s'escola agafa forma... Ànims!
D'altra banda, no vares contar que tal s'experiència de menjar-vos sa serpota aquella, era gustosa??
Ah, per cert, he pensat molt en tu escrivint aquest post sobre "es correu" i no he pogut evitar posar-te es link per si qualque dia tens una estona lliure (i internet...) http://histeriesdunestudiant.blogspot.com.es/2015/09/lodissea-en-bus.html
Hola Lluiset.todo lo que haceis me parece muy emocionante y quiero que sepas que estoy muy muy orgullosa de ti.
ResponEliminaComo ya sabes las mamas de los Intrepidos de Camerun estamos en contacto y todas estan muy tranquilas porque tü estas ahi.
Las fotos son estupendas y muy muy emotivas las de los niños ocupando el espacio de la escuela dentro ya de sus paredes
Un besico muy muy grande
Qué responsabilidad, Lluis, con tantas mamás de chicas!! Así que ojito!! Jajaja es broma. Me encantan las fotos. Parece q todo marcha a buen ritmo. Un gran abrazo para todos!!
ResponEliminaHola Lluís!
ResponEliminaQue guais ses fotos, quina feinada. Ses parets ja són molt més altes que ses de ses navetes de Closos. Quan arribeu a ses teulades com ho fareu?
Què graciosos els nins petits!
ResponEliminaAra he vist la gelosia que em deia ton pare, avui mateix.
Besades.