Darrers dies a Ndjoré: "le journaliste", curses de sacs... (i cucs per menjar!)

Bon dia tothom!!

Hem passat la darrera setmana a Ndjoré i possiblement una de les més intenses i emocionants (supòs que junt amb la 1a en que tot era molt nou)

Idò aquesta setmana que ja ha passat hem acabat la latrina! Això no podia ser arrencada de cavall i aturada d’ase. Així que finalment, després d’algunes discrepàncies tot ha acabat i bé i tots ben contents. Per part meva, així mateix he après molt perquè tot i estudiar arquitectura, encara esper que a classe de construcció un dia facem formigó, un mur o revestim una paret. Divendres, horabaixa, només ens quedava la feina de plantar les plantes al nou aiguamoll construït. Plovia torrencialment. Amb les capelines som al riu per anar a cercar unes plantes, per trasplantar, que fan una flor bastant maca i que viuen amb l’aigua, que són les que la netejaran. Finalment ho plantam entremig d’una gran expectació que no es volia perdre l’espectacle de veure acabar una latrina.  

            I el cap de setmana ha molat molt. Hem acabat ben cansats però hem aconseguit implicar unes 200 persones per arreglar la carretera que duu als camps!! Tot va començar divendres (després d’acabar de plantar sota la pluja), abans de tornar a ca nostra, vàrem passar per casa d’un personatge bastant divertit anomenat le journaliste (el periodista) que per 500 francs (75 cèntims d’euro) s’encarrega d’anunciar a viva veu per tots els carrers una notícia. Ja feia dies també que havíem penjat comunicats per tot el poble convocant-los per dissabte a les 6 del dematí. (aquí tothom és molt matiner) I així finalment dissabte, a les 4 del matí es sent algú cridant (tothom se devia cagar en el journaliste) suposant (ho deia en etó) que per recordar que a les 6 hi havia treball comunitari. S’ha passat tota la nit plovent. Des del llit sentia com queia la pluja a la xapa de la teulada (que fa un renouer) passant pena. A les 6 som al lloc de la trobada i com era d’esperar no hi ha ningú. Encara fa brusca. A les 8 atura de ploure, i amb quatre gats que esperàvem decidim anar per feina. Hem tengut una sortada amb el temps perquè ha plogut molt i per tant la terra està tova i durant el temps de fer feina ha estat ennigulat i per tant sense sol. I així a poc a poc la gent se va sumant gent. Amb els matxets (eina que serveix per fer de tot) anàvem netejant les vores i després un altre grup amb pic i pales anava cavant una sèquia per cada costat perquè hi circuli l’aigua i tirant la terra al mig i per tapar els forats. Paral·lelament un altre grup amb una furgoneta anava transportant terra per tapar més forats i un altre preparava el menjar. Ha estat molt guapo, s’ha fet molt de caliu. Homes i dones amb edats compreses des dels infants fins a les pedrinetes que amb prou feines podien agafar una aixada. En total vàrem comptabilitzar unes 120 persones a la ruta per arreglar un tram de 300 metres que era el que estava pitjor. Una cosa graciosa és que qui decidia no fer treball comunitari i per contra anar a treballar al camp, havia de passar obligatòriament per la zona en obres i se li cobrava un “peatge” de 1000 francs (1,5 €) que s’invertien en comprar vi de palma per tots els qui feien feina.

Després d’això, cadascú a dinar a ca seva i a fer una becadeta fins a les 6 que teníem una festeta amb menjar, beure i música per a tots els qui havien col·laborat amb el treball col·lectiu i també com a comiat nostre i d’agraïment per la bona acollida els dos mesos que hem passat a Ndjoré. Tothom anava amb les millors gales. Ha estat un èxit. Menjar i beure per 120 persones, música en viu amb els balafons (un xilòfon amb una caixa de ressonància que és una carabassa) i també enllaunada sota un cel ben estrellat. Se respirava un sentiment de “m’he guanyat aquest sopar”.

La clau és l’autogestió, per l’Àfrica i també  per Europa. Amb una bona organització i bona predisposició se poden fer moltes coses.

L’en demà, diumenge hi havia la segona part de la feina: la implicació de la població més petita. Hem organitzat curses de sacs damunt la ruta que han servit per compactar la terra que havíem vessat el dia abans. Jo crec que no ha faltat pràcticament ni un nin de tot el poble. Ha estat molt divertit i després hi ha hagut caramels i galletons.

I bé, ara ens queda dilluns (avui, dia de l’internet a Mbandjock), dimarts i dimecres per passejar un poc de tranquis per Ndjoré i acomiadar-nos. I dijous començam el nostre viatge de 12 dies per tot Camerun en que farem turisme!! Me fa molta il·lusió! Ja que som aquí, aprofitar el viatge per conèixer altres indrets a part d’Ndjoré. He dibuixat una mica la ruta amb l’autocad. Sortirem dijous amb la voiture que va d’Njoré a Obala a les 4 del matí. A les 5 som allà i transbordam a una altra fins a Bandjoun on hi estarem tres dies allotjats a la cabdellaria de la princesa Dola on hi ha tota una arquitectura de terra que és molt espectacular. D’allà anam fins a Ngaouderé, al nord (tot un dia de viatge) on ens esperarà un guia amb cotxe per anar a conèixer els pobles dowayos de Poli i Txamba, un indret molt remot a 10 km de Nigèria. Justament allà hi ha els monts Alantika que separen ambdós països. D’allà a Ngaouderé un altre pic per agafar el tren de nit fins a Mbandjock (que ja coneixeu, a 18 km d’Ndjoré) per passar un dia al nostre poble on haurem deixat part de l’equipatge que no necessitam al nord (l’ordinador i altres coses) i d’Ndjoré a Yaoundé i a Douala on hi estarem dos dies abans d’agafar l’avió de tornada a Barcelona-Mallorca. Serà molt emocionant! Ja no farà falta que vos ho expliqui al bloc, ho podré fer en persona!

         Contrastarem el sud plujós, de selva i de tradició cristiana amb el nord, més sec, de sabana i tradició musulmana. I això és tot. Moltes gràcies pels comentaris (m’han fet molta il·lusió) i ens veim a Catalunya/ Mallorca!

PD: Una anècdota, que se m’oblidava, aquesta setmana he superat una altra barrera cultural després d’haver menjat cucs!!! I cuinats amb un sofregit de tomàtiga, ceba, espècies... com m’ho van donar no estan malament!

Ara el comentari foto a foto:

1.      Ruta camerunesa. En vermell són les carreteres, en blau el riu Sanaga i en negre el tren. 3000 km, no sempre asfaltats, 12 dies ens esperen!

2.      Plànol d’Ndjoré que hem anat fent aquests dos mesos (de mala qualitat per poder-lo penjar)

3, 4 i 5 revestint, pintant i sembrant les plantes de la latrina.

6. Comunicat cridant a la participació del treball a la carretera.

7, 8, 9 i 10 treballs a la carretera.

10. mamàs descansant.

11. la nostra mamà Angele preparant el menjar per 120.

12 i 13 Festa!!!

14. Tots ben cofois amb la nova latrina.

15. Un dels grups de nins preparant-se per fer la cursa de sacs.

16, 17 i 18 Cursa!

19. Bereneta.