Com un nin amb un vestit nou. I per sopar... serp!

Bon dia!!!

El temps passa molt de pressa i ja he passat l’equador camerunès!! No me n’entemaré que ja seré un altre pic a Mallorca. Idò ara tot just hem acabat el plànol de tot Ndjoré i hem visitat totes les cases, concretament 193. Ens n’han faltat 10 que hi hem anat més d’una vegada i mai hi ha ningú. Així que les hem mesurat i fet fotos sense persones (per poder-les dibuixar al plànol) i hem demanat als veïnats quantes persones hi viuen (per fer el cens) i hem penjat un cartell al bar dient això, que hem anat a totes les cases i les poques que no hi hem trobat gent, les hem mesurat igualment i que si allà on no hem trobat ningú volen que anem a casa seva, per  fer les altres preguntes, saben on trobar-nos (tothom sap on vivim) i així ara aquesta setmana començarem amb la latrina pilot que volem fer per millorar el sistema que s’està utilitzant fins ara amb pou cec, que ja ha contaminat tres pous d’aigua. El pou cec es substitueix per un aiguamoll on l’aigua circula per baix una capa de grava (no la veus) per evitar els moscards i les plantes (pròpies de zones humides) depuren l’aigua. Ja us aniré contant com va el procés.

            El cap de setmana passat el vàrem passar fora. Ndjoré ja és molt ca nostra i hi estam tant acostumats que se m’oblida que som a Camerun i just sortir és sempre una aventura i tot esdevé un espectacle, des d’agafar una moto-taxi, haver d’esquivar les vaques que travessen la carretera de terra o regatejar en un francès macarrònic el preu d’un entrepà. Així, va ser com vàrem anar a Yemessoa, un poble petit però que té un hospital que funciona molt bé i que el duu un metge  cirurgià català, en Toni Barnadí, que fa més de 30 anys que treballa a Camerun. La nostra ONG col·labora amb l’hospital i és per això que volien que anàssim a conèixer en Toni, l’hospital i el poble de Yemessoa. Havíem parlat de la possibilitat de fer un forn de pa amb terra, com el que vàrem fer al Berguedà (però més gran), com a petit negoci per donar doblerets a l’hospital però vàrem decidir que no seria rendible perquè quatre pics per setmana ve el forner d’Obala (la ciutat important més propera) amb una moto i ven pa supòs que industrial, fet en sèrie per només 100 francs la barra (0’15 €) i que el forn de pa tradicional no podria competir ni en preu ni en quantitats. Així que el cap de setmana ens ha servit per canviar d’aires, desconnectar una mica de la rutina que ja tenim a Ndjoré i així mateix, hem dibuixat el plànol de l’hospital (que no n’existia cap) per si mai volen fer una ampliació tenguin això.

I res, si voleu ara vos coment les fotos una a una:

La primera és l’elaboració del baton de manyoc, el “pa” tradicional camerunès, fet amb aquella arrel que la setmana passada vos explicava que vaig anar a recollir. En fan una pasta i ho emboliquen i corden amb aquestes fulles i després bullit. Les mares en fan molts i és la manera de guanyar uns francs.

La segona i la tercera és ca nostra, que encara no sabíeu on vivia. La segona és feta des de darrera. En primer pla hi ha un papaier ben carregat que d’aquí un parell de setmanes ja les podrem menjar i darrere les dues cuines (per les dues dones) i la casa. Jo ara que les conec totes les del poble, veig que és de les que està millor construïdes. És com totes de bloc de terra (revestit en aquest cas) però les dues primeres fileres són de blocs de formigó (i així s’evita que pugui la humitat de la terra) i té fonaments, cosa que manca a moltes cases. La coberta de xapa, el problema és que quant plou fa moltíssim de renou. Les cobertes tradicionals, de fulles de palmera (en diuen ràfia) no tenen aquest inconvenient però són vistes com a antiquades i atribuïdes a la pobresa. Als meus ulls occidentals, és molt més guapa una coberta de palmera.

A la quarta jugam un poc amb els nins de la casa.

A la cinquena, la mamà Angele que ens prepara el dinar.

A la sisena, jo ajud.

A la setena hi ha el cacau vermell. Em sembla curiós com aquestes panotxes surten del tronc de l’arbre i no de les branques com normalment fan tots els arbres.

A la vuitena hi ha un plat de serp que ens va donar en Toni Barnadí per sopar!!! Boníssima!

A la novena, jo davant l’hospital de Yemessoa. A la següent és una altra perspectiva de l’edifici i la sala de parts.

A la dotze surt jo a casa de la cosidora d’Ndjoré que tothom trobava que ens havíem de fer un vestit africà. Així, un dilluns que vàrem anar a Mbanjock, aprofitàrem per comprar la tela i aquest és l’estrambòtic resultat. La camisa encara crec que me la puc posar un dia que tengui una festa a Barcelona però els calçons no sé!!

A la que fa tretze estrén el nou vestit tot content al Carrefour d’Ndjoré.

I a la catorze i la quinze som a casa del forner d’Ndjoré que un dia ens va convidar a veure com era tot el procés de fer pa. A la primera de les dues estic amb la seva família provant el resultat. (A darrere hi ha el forn) i després veim una altra tongada de barres de pa.

I ja vos contaré més coses la setmana que ve. Una abraçada!!!!!!